Albano Dante (Cafè amb Llet): «Governi qui governi continuarem amb la que hauria de ser la funció de tot periodista: Fiscalitzar el poder»

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 0 Flares ×

JORDI BENÍTEZ Albano Dante, periodista i un dels membres fundadors de la revista Cafè amb llet, ens mostra el complicat entrellat de la Sanitat pública.

El nostre entrevistat i la seva parella, la Marta Sibina s’han fet coneguts malgrat el silenci mediatic imposat pels grans mitjans. Han tret a la llum tot un entramat de finançament completament opac a la seva publicació, Cafè amb Llet. L’Albano, amb només una pissarra i un retolador és capaç de demostrar que mentre es retallen serveis hi ha gent que s’està enriquint i que no s’estan invertint allà on seria necessari. Han portat el tema al parlament, on les persones implicades han evitat declarar, i de retruc, han estat condemnats per embrutar el nom de les institucions.

Por JORDI BENÍTEZ

Les polítiques aprovades per tots els governs han provocat que, teoricament ni ells mateixos sàpiguen on acaben els diners de la sanitat. Com s’ha pogut arribar a aquest extrem?

S’ha arribat aquest extrem perquè s’ha creat una xarxa de poder on el ciutadà no té accés a veure a on son els seus diners ni a on es gasten. Això no s’hagués pogut fer sense que el poder polític fés pinya. Vull dir, no hi ha hagut una oposició real a tot això de que estem parlant; els partits, o bé han treballat per aconseguir-ho, o bé han mirat cap a un altre costat.

Les administracions intenten vendre’ns la imatge de transparència publicant els pressupostos, però mai son detallats. S’escuden en que donarien informació intranscendent. És això una escletxa legal perfecta?

Sembla que no ho publiquin pel nostre bé. Diuen: «és que clar, hi ha massa informació…”, això ens ho van dir a l’hospital de Calella. I si jo tinc quinze dies de vacances i els vull dedicar a mirar factura per factura? Que les pago jo, eh?

De vegades surten coses a la llum i t’assabentes de que un paio s’ha pagat un viatge a no sé on. Amb transparència això no passaria. On no hi ha llum normalment hi ha foscor.

La sanitat pública catalana paga a alts càrrecs que no acudeixen al seu lloc de treball i es paguen milions d’euros en conceptes com «costos varis» o «costos protocol•laris.» De mentres, sanitat és potser la partida més retallada…

No puc dir aquest tio cobra i no va, però hi ha un munt de gent que cobra dels diners públics i els seus sous son secrets. Per exemple, la gerent de l’hospital de Blanes i Calella cobra un sou enorme, més gran que el de Rajoy, però no hi ha manera de que ens diguin exactament quant és, tot i que es paga amb diners públics.

Dels costos varis veiem els pressupostos, però després no sabem com s’executen, i això no només afecta a la sanitat, afecta a tots els àmbits a on hi ha diners públics, per exemple fundacions.

Com afecta això a la gent que hi treballa?

Com afecta? Com saben si realment no hi ha un altre opció que abaixar els salaris?
 Crec que van reduir dos o tres o quatre milions en salaris a l’hospital de Blanes i Calella. A mi m’agradaria saber on van aquests partides fantasma. Fins a que no ho sapiguem no hauríem d’acceptar cap retallada.

Les persones proposades per comparèixer per aquest afer van ser rebutjades amb la majoria de vots de PSC i CIU. Creus en la existència de la sociovergència?

És un fet totalment clar. Basta de veure com voten junts a les politiques sanitàries.

Per què creus que els mitjans de comunicació més potents a Catalunya no han parlat gaire o gens del tema?

Els públics estan dirigits políticament. Nosaltres hem rebut emails de treballadors de mitjans públics demanant-nos disculpes, però que tenien prohibit parlar. Òbviament no els publico per que comprometria aquesta gent. Això està passant a Catalunya, no a Corea del Nord… a Catalunya. Els privats amb les polítiques de subvencions estan comprats. Comprats i agenollats. Quan no estan comprats pel govern estan comprats per les grans empreses. Que deixin de mentir!

El poble hauria de prendre consciencia de que la informació mai és gratis. El que te la dona gratis te l’està cobrant per un altre costat. Hi ha un setmanari, La Directa, que fa una feina de periodisme independent, i només tenen 1500 subscriptors. De mentres anem comprant la Vanguardia…

La video-carta de la Marta Sibina al President és un dels vídeos més punyents i directes que recordo. Quin paper creus que juga Artur Mas en aquest afer?

D’home de fer feines de tota aquesta gent. Està al servei de qui està: De la Caixa, dels grans industrials…

Creus que pot haver moltíssima gent implicada en aquest afer?

Jo crec que se’n beneficien un grup relativament petit… 40 o 50 persones. Sempre vas trobant els mateixos noms. A segon nivell potser si que hi podria haver més gent, però la responsabilitat no és igual de tots. Hi ha una élit, i son pocs.

Fora de la comunicació de denuncia feta pel senyor Via, algú del govern s’ha posat en contacte amb vosaltres ni que sigui per parlar del tema?

No, no.

Sou censurats sistemàticament arreu on dipositeu la revista, però el vostre suport ha crescut molt a les xarxes socials, sobretot des del dia del judici. Continuaríeu sense els ànims d’aquesta gent?

No, la veritat és que no. A vegades un diu «Que estic fent? Per què estem fent tot això”? Però quan veus tanta gent que s’interessa veus més clar que ho has de fer.
Sense el suport de la gent crec que no es podria suportar. És una pressió molt gran.

Pagareu la multa de 10.000 euros?

No ho sé. No sabem que fer. És una injustícia. Haurem de veure-ho. De moment tenim un recurs posat i ja veurem.

Què teniu pensat fer a partir d’ara?

Bàsicament, i governi qui governi, continuarem amb la que hauria de ser la funció de tot periodista: fiscalitzar el poder.

___________

L’últim video publicat per Cafè amb Llet: «Cavall de Troia a la sanitat catalana: 4 documents escandalosos de l’Hospital de Mataró. Tens una versió en castellà al web de Cafè amb Llet.

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 0 Flares ×

About Alumnos DateCuenta

Somos una entidad sin ánimo de lucro dedicada al mundo de la comunicación libre cuya escuela sirve como fuente de financiación de sus proyectos. Queremos revolucionar la enseñanza de las materias de la comunicación gráfica y escrita: nos autogestionamos, somos prácticos, económicos y ponemos el componente humano por encima de todo. Este artículo ha surgido de la tutorización a su autor/a.

There is one comment

Comentarios